L’OMS defineix les caigudes com a esdeveniments involuntaris que fan perdre l’equilibri i donar amb el cos a terra o a una altra superfície ferma que el detingui.
En la gent gran existeix el síndrome geriàtric, que es quan es donen 2 o més caigudes en un any, i les denominades caigudes recurrents, que és quan es donen 3 o més en un mes. Aquestes venen donades a causa de factors com la por desprès de la primera caiguda, podent-se convertir en freqüents.
Tanmateix, les caigudes es diferencien en dos tipus, segons els factors que les poden provocar:
• Accidentals, degudes a un factor extrínsec (roba i calçat inadequats, barreres arquitectòniques, utilització inadequada de productes de suport…)
• No accidentals, a causa d’un factor intrínsec (mobilització o deambulació sense demanar ajuda en persones usuàries amb mobilitat deficient, estat de confusió, desorientació i/o al·lucinació, depravació sensorial…)
Des del centre, es valora a cada usuari individualment per determinar el risc de caiguda, mitjançant el test Downtown. Segons el resultat d’aquest, s’apliquen les mesures plantejades al protocol de caigudes.
En cas de caiguda, l’equip interdisciplinar realitza un seguiment, per tal de revalorar les mesures aplicades i modificar-les si escau. Des de l’àmbit de fisioteràpia, també es realitza una valoració per si precisa de rehabilitació/tractament específic (millora d’equilibri, reeducació de la marxa… )
