L’activitat física a la tercera edat és molt més que una recomanació: és una eina
fonamental per mantenir la salut, l’autonomia i la qualitat de vida. Tot i això, encara
persisteixen molts mites sobre els suposats riscos de moure’s en persones grans, com
la creença que és millor “no forçar” o “evitar esforços”. La realitat és que el risc més
gran no és el moviment, sinó el sedentarisme. La manca d’activitat afavoreix la pèrdua
de força, equilibri i mobilitat, augmentant la dependència i el risc de caigudes.

Des de la fisioteràpia sabem que el cos necessita continuar movent-se per conservar
les seves capacitats. En el dia a dia, accions tan senzilles com aixecar-se d’una cadira,
caminar o ajupir-se per agafar un objecte del terra són oportunitats per entrenar la
funcionalitat. Si una persona gran és capaç de fer-ho, és millor permetre-li l’acció amb
supervisió i seguretat, en lloc d’avançar-nos i fer-ho per ella. Estar pendents per evitar
una possible desestabilització ajuda molt més a llarg termini que substituir-la en la
tasca.
Acompanyar no vol dir limitar, sinó donar suport i confiança.

Fomentar l’activitat i la participació activa contribueix a que les persones grans se
sentin més capaces, segures i autònomes. No promovem la por al moviment, sinó un
envelliment actiu, on continuar fent és la millor manera de continuar sent.